Mas Esteve del Pla de Vilabella

Vist: 252

El 12 de novembre de 1319, Guillem Esteve del Pla de Vilabella va confessar ser home propi, sòlid i quiti de l'abat Tomàs de Sant Feliu de Guíxols per raó del seu mas Esteve de Pla, on vivia, a l'entorn del qual hi havia quintanes, el clos, l'era i un hort. Per les terres, Guillem Esteve pagava la tasca -l'onzena part de la collita- a l'abat, però no de les cols ni de les verdures de l'hort que servien per al consum de la casa - "ad vescendum personis in dicto manso meo existentibus" -; a més, Guillem Esteve tenia una feixa de terra al pla de Llagostera.

També prestava uns censos fixos de tres parells de gallines per Nadal, 4 sous barcelonesos de tern, quatre ous per Pasqua i un oc mascle a l'abat. A continuació, havia de prestar alguns serveis en treball: dues joves per sembrar amb els bous -a la tardor- i una al maig per llaurar el guaret i endur-se les males herbes; una tragina de juny -per recollir les garbes del camp- i una altra al temps de la sembra per portar fems a les terres sota el domini de la casa de Vilabella, que pertanyia a l'abat; batudes a l'era de la casa de Vilabella; podades i veremades a les vinyes de Vilabella; obres a la força de la casa de Vilabella i als valls; tirades de raïms en temps de verema, és a dir, serveis de transport fins a la casa de Vilabella. I finalment, Guillem Esteve es compromet a pagar terços, lluïsmes i foriscapis en cas que el mas fos venut o traspassat a altres persones. De la documentació es dedueix que Guillem Esteve tenia un senyor directe del mas, l'abat de Sant Feliu, però també tenia terres pel cambrer del mateix monestir i per l'altar de Santa Maria de Llagostera, però també tenia terres en alou. Amés Guillem Esteve havia de pagar pel delme a la pabordia de Setembre i Octubre de la seu de Girona i la primícia als rectors de l'església parroquial de Cassà. I, finalment, estava sotmès a la jurisdicció del castell de Cassà, que va pertànyer al rei fins al 13261.

Aquest mas apareix com a rònec entre els segles XIV i XV, segurament a causa de la Pesta Negra del 1348, que portà unes mortaldats mai vistes fins aleshores i un despoblament als veïnats de Cassà del 62,9%1.

1 Els remences de Cassà de la Selva, de Elvis Mallorquí i Joaquim Mundet. (Conferències de l'Arxiu 1, novembre 2018)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)